Amb Stéphane Grapelli, la millor parella que ha tingut, Django Reinhardt, amb una impossible mà esquerra mutilada després d'un accident, interpreta com mai ningú no ho ha fet, una música manouche inimitable.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Una peça preciosa, amb una forta càrrega històrica, doncs va acompanyar a la mort a molts dels exterminats als camps de concentració nazis.
ResponEliminaLa lletra (que no podem escoltar en aquesta gravació) deia:
Esperaré el dia i la nit,
esperaré sempre el teu retorn.
Esperaré, perquè l'ocell que fuig
cerca l'oblit al seu niu.
El temps passa i corre
i trist batega el meu cor.
I, mentres, esperaré el teu retorn.
Les flors es marceixen, el foc s'apaga.
L'ombra cau sobre el jardí.
El rellotje avança amb sons alentits.
Crec escoltar els teus passos.
El vent em porta sorolls llunyans
i a la porta escolto, en va,¡Redéu! Res més.
Res més arriba.
Esperaré el dia i la nit.
Esperaré sempre el teu retorn.
Esperaré, perquè l'ocell que fuig
ve a cercar l'oblit al seu niu.
El temps passa i corre,
i trist batega el meu cor.
I, mentres, segueixo esperant el teu retorn.
NOTA: Perdó si la traducció no és del tot correcta, però el francès ja el tinc una mica rovellat.
Carles Serret
Gràcies, Carles. La teva aportació ha estat molt valuosa.
ResponElimina